El passat 4 de març va ser un dia que trigarem molt de temps a oblidar. Ens despertàvem amb la notícia de la mort d’en Vicenç Porcar, persona afable i de bon tracte amb qui, malgrat coincidir poc temps, vam establir molt bona relació. Poques hores més tard, em comunicaven el decés de l’Albert Massana, portaveu del grup municipal d’ERC, company i amic de moltes lluites compartides i gran persona, respectada i valorada tant des de la vessant política com personal. Aquells i aquelles que el coneixíeu segur que hi estareu d’acord. Pair el moment va ser molt dur: passar de la incredulitat, de parlar amb ell tot just dies abans amb tota normalitat, a la crua realitat del fet consumat. Així doncs, voldria utilitzar aquest espai per dedicar-li un últim adeu, en nom meu i el de totes i tots els militants i simpatitzants de Junts per Gavà.

Amb l’Albert vaig tenir l’oportunitat de parlar i de fer colze a colze. Organitzar l’1 d’octubre a Gavà no va ser gens fàcil, moltes hores dedicades de companys i companyes, plurals i anònims, amb la tossuderia i l’esperança de fer-lo possible i que fos, com així va ser, tot un èxit. I ell va ser una peça important. M’enduc l’abraçada, al final d’aquell dia, amb els ulls vidriosos de tots dos, felicitant-nos per la feinada feta i els nervis patits durant tota la jornada. Com a portaveus dels dos grups municipals independentistes del consistori sempre vam intentar consensuar els temes cabdals de país, també des de la discrepància, però sempre des del màxim respecte. Ha estat un plaer i puc dir, ara sí, que sempre tindré present la seva memòria. No voldria acabar sense tornar a transmetre a la família, als amics i als companys i companyes d’ERC de Gavà el nostre escalf i total suport en aquests difícils moments. I no cal dir-ho, a la Mireia; la teva discreció mereix el millor dels futurs.

Continuarem la teva lluita, Albert!