Catalunya celebra un nou 11 de Setembre. El 310è 11 de Setembre d’ençà de la caiguda de la ciutat de Barcelona sota el jou de les tropes borbòniques després de resistir un setge de més d’un any gràcies a la capacitat de resistència dels catalans. Aquella caiguda, seguida del Decret de Nova Planta dictat per Felip V, hauria pogut representar la desaparició de la nació catalana, però no va ser així. Som fills d’un país i d’una cultura que tenia totes les cartes per desaparèixer, però encara ens mantenim tossudament alçats. La nostra història ens ensenya que cal no defallir, transformar les febleses en fortaleses i mantenir posicions per assolir els objectius. Resiliència, determinació i perseverança. 310 anys més tard, col·lectivament podem continuar afirmant que encara som aquí.
Encarem aquest nou 11 de setembre amb determinació i esperança, tot i que transcorrerà en una situació d’excepcionalitat per la persecució judicial de l’independentisme. La fita assolida per l’aprovació de la llei d’amnistia, el passat mes de maig, havia de posar el comptador a zero i permetre retornar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya al terreny d’on mai hauria d’haver sortit: el de la política. Però un nou cop d’estat judicial, que el govern espanyol no combat amb contundència, ha resultat en la no aplicació de la llei per part d’alguns jutges, i, per tant, perpetua la repressió, centrada, novament, en l’intent d’eliminar la figura del president Carles Puigdemont, que continua sense poder exercir amb normalitat els seus drets individuals i polítics com a diputat electe.
Alhora, l’independentisme ha perdut la majoria parlamentària i un partit independentista ha permès la formació d’un govern encapçalat pel PSC-PSOE votant la investidura de Salvador Illa, que va manifestar-se favorable a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que va aturar l’autogovern i va destituir el govern legítimament elegit pel poble de Catalunya. Aquest fet esberla de forma greu la possibilitat de mantenir la unitat independentista en el curt termini i ens obliga a repensar l’estratègia per assolir la independència de Catalunya.
Davant aquesta greu conjuntura, no tenim dret a rendir-nos ni a renunciar a res. L’anhel d’autogovernar-nos ve de lluny i no defallirem en la lluita per aconseguir un objectiu polític, la independència de Catalunya, que és legítim i, a més, l’impulsem de forma democràtica i pacífica. Per això, aquesta Diada cal ser-hi més que mai. La força de la gent ha estat fonamental per arribar fins aquí. Ho va ser l’1 d’Octubre i ho ha estat durant anys i anys en tota mena de mobilitzacions. Nosaltres hem de contribuir amb les nostres accions a fer que tota aquesta gent que s’ha mobilitzat de manera exemplar durant més d’una dècada, que tota aquella gent que està desorientada o desil·lusionada, torni a veure un horitzó d’esperança. Nosaltres aspirem a representar els hereus de l’1-O.
Enguany, que celebrem el centenari del poeta valencià Vicent Andrés Estellés, convé recordar les seves paraules per no perdre de vista que la nació catalana i la seva lluita per la llibertat comença a tots i cadascun dels racons del territori i en tots i cadascun de nosaltres: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen. Baixa al carrer i participa. (…) No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!”
La gent hi és i nosaltres hi som i estarem al costat del nostre país en defensa de la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres institucions; en defensa, en definitiva, d’un futur de progrés i llibertat, per independitzar-nos d’un Estat que ens manté estancats en un passat sense drets ni llibertats. En el moment actual és l’hora de tornar a mobilitzar-nos, de refer ponts i treballar per continuar fent-nos dignes de la confiança que ens ha atorgat la gent. Aquesta Diada diem ben alt i clar que encara som aquí, i que hi serem fins a aconseguir la plena llibertat!
Visca Catalunya lliure!