Tot o res. Han jugat amb nosaltres, omplint-se la boca amb els 1.700 milions d’euros, dividint el país, que mira com som els catalans que rebutgem una inversió cabdal (permeteu-me ser escèptic). Una estratègia, un engany per dir finalment que la inversió anirà a Barajas. Trilerisme de primer de ciències polítiques. Hi havia un acord de país: desenvolupar la ciutat logística, la nova terminal satèl·lit, descentralitzar operacions i potenciar els aeroports de Reus-Tarragona i Girona. El gobierno i AENA han pretès que acceptéssim malmetre un espai protegit i afectar el benestar dels nostres veïns i veïnes per ampliar una pista que, segons molts experts, no és necessària.
Quan la reacció a Catalunya és demanar un debat sobre aquesta necessitat o no, la resposta del gobierno esdevé de càstig, més pròpia d’altres èpoques. Un debat com l’ampliació de l’aeroport no demanava dos mesos de debat ni cap taula on l’únic expert era l’administració. On eren les plataformes que porten anys treballant i coneixen de primera mà la problemàtica? I les associacions veïnals que han patit i pateixen tot aquest desgavell? Doncs, no se’ls va convidar. Un acord d’aquesta rellevància requereix consens, participació i molta transparència, i no tirar pel dret.

En un món hiperconnectat i altament conscienciat amb el medi natural i el medi ambient, els governs no poden, o no hauríen de poder, imposar les decisions per interessos econòmics. Cal trobar espais de debat ciutadà. Volem un aeroport de qualitat, un hub, i això també ho podem aconseguir sense la maleïda ampliació, gestionant els aeroports, amb una política de taxes que descentralitzi els low cost i apostant per aconseguir aerolínies que promoguin vols intercontinentals al Prat.

La partida no s’ha acabat, l’estratègia forma part del joc polític. Però malgrat tot, no podran obviar les mobilitzacions populars #MenysAvionsMésVida